ANY LITÚRGIC

ANY LITÚRGIC I L’ ADVENT

El calendari litúrgic

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Colors i simbolisme

• BLANC

S'utilitza en temps pascual, temps de nadal, festes del Senyor, de la Verge, dels àngels, i dels sants no màrtirs. És el color del goig pascual, de la llum i de la vida.

Expressa alegria i puresa.

• VERMELL

S'utilitza el diumenge de Rams, el Divendres Sant, Pentecosta, festa dels apòstols i sants màrtirs. Significa el do de l'Esperit Sant que ens fa capaços de testimoniar la pròpia fe encara fins a vessar la sang en el martiri. És el color de la sang i del foc.

• VERD

S'utilitza en el temps ordinari (període que va des del Baptisme del Senyor fins a Quaresma i de Pentecosta a Advent). Expressa la joventut de l'Església, el ressorgir d'una vida nova. S'utilitza en els oficis i Misses del «cicle anual».

• LILA

Indica l'esperança, l'ànsia de trobar a Jesús, l'esperit de penitència; per això s'utilitza a l’advent, quaresma i litúrgia de difunts. És signe de penitència i austeritat.

MENYS USATS:

• DAURAT o PLATEJAT

Subratlla la importància de les grans festes. En els dies més solemnes poden emprar-se ornaments més nobles, encara que no siguin del color del dia

• ROSA

Subratlla el goig per la proximitat del Salvador el Tercer Diumenge d'Advent, i indica una pausa en el rigor penitencial el Quart Diumenge de Quaresma. És símbol d'alegria, però d'una alegria efímera.

• BLAU

Indica les festes marianas, sobre la Inmaculada Concepción.

• NEGRE

Expressió de duel.

Advent

L’Advent és la preparació per a les solemnitats del Nadal i l’Epifania. I en aquesta preparació interior, demana també una preparació externa per tal que visquem millor aquest temps litúrgic. El primer diumenge d'Advent és el primer dia del Nou Any Litúrgic, que aquest any serà el 3 de desembre. Els tres diumenges d'Advent restants seran el 10, 17 i 24 de desembre. La durada d'aquest temps de preparació pot variar de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més propers a la festivitat de Nadal.

Un primer signe és l’austeritat litúrgica: l’Advent no és un temps penitencial com la Quaresma, sinó un temps de preparació i espera joiosa. Per això tenim el color morat dels ornaments, que és un color més apaivagat en contrast al color blanc i clar que tindrem per Nadal. També és bo tenir una decoració més austera a l’església per tal que pel Nadal tot sigui ornamentat. En la litúrgia no cantem el Glòria, que és l’himne dels àngels a Betlem i que cantarem solemnement la nit de Nadal; si bé cantem l’al·leluia.

Un segon signe són els cants d’Advent, que només es canten aquest temps i que és bo tenir-los reservats per a aquest temps, per tal de prendre consciència que estem en l’Advent.

Un tercer signe és la corona d’Advent. Si bé és un costum que ens ha vingut dels països nòrdics d’Europa, ha arrelat molt a casa nostra. Consisteix en una corona de branques verdes, col·locada en un lloc prou visible i digne, i que té enganxades quatre espelmes vistoses, pels quatre diumenges d’Advent. Cada diumenge se n’encén una progressivament fins arribar a les quatre espelmes enceses el diumenge quart d’Advent, precedit d’una pregària o un cant. És un signe que podem fer tant a l’església com a casa.

Un quart signe és el calendari d’Advent, basat en un quadre amb finestretes per a cada dia del mes de desembre, fins al dia 25, que es va obrint i en cada una d’elles es van veient dibuixos de tema nadalenc que donen sentit a la festa. És una bona eina pedagògica per als nens per tal que entrin en la vivència del Nadal. El problema és que hi ha al mercat molts calendaris d’Advent que tenen molt poc a veure amb un calendari cristià. Si és així, més val estalviar-se’l.

Un cinquè signe és la col·lecta pels pobres, per tal d’adonar-nos que la nostra vida cristiana està basada en l’amor fratern que el mateix Jesús ens ha donat. L’Església fa la col·lecta pels pobres tant amb menjar o amb diners mitjançant Càritas.

Finalment, un sisè signe de l’Advent és fer el pessebre dies abans del Nadal, per tal d’ambientar-nos a casa que celebrarem les festes de Nadal i alhora és una molt bona eina catequètica per als nens, tot explicant cada personatge bíblic i explicar també el naixement de Jesús.