LA CASTANYADA i HALLOWEN

La Castanyada

Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari.
Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa.

Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
La Castanyada i els tots sants són festes que celebrem per confirmar que l'estiu ha finanlitzat. Segons diuen, fa anys, els campaners dels municipis feien tocar les campanes per avisar de que la gent havia de pregar pels seus difunts. Era una feina molt cansada i per això els campaners s’enduien castanyes, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-lesAmb el pas dels segles em agafat això com una tradició
També és la nit dels panellets, aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d’ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.


-Actualment es celebra

 Un dels costums més característics de la festivitat és la castanyada, una trobada originàriament de caràcter familiar per a menjar castanyes torrades i moniatos, productes típics de la tardor. Aquesta pràctica s’ha estès a l’àmbit ciutadà i avui molts ateneus, centres cívics, associacions o escoles organitzen castanyades populars que apleguen molta gent en un ambient festiu.

-Antigament

 Anys enrere la festivitat de Tots Sants havia comptat amb manifestacions de teatre popular, i la peça més representada era Don Juan Tenorio, tant en la versió original com en una altra d’humorística i burlesca.

Halloween 

El mateix nom ja dóna una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de tot els sants).

L'origen d'aquesta festa es troba també en la cultura celta i en la creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).
Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes.

-Actualment es celebra

La festa es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat ("broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

Aquesta és la forma més usual de festejar la festa, encara que en cada país és diferent.

Mèxic: Es celebra com una festa de la vida així com de la mort. Aquesta dura tres dia començant el 31 d'octubre, sobretot amb la participació dels nens amb les seves disfresses. Després l'1ro de novembre, Dia de tots els Sants es fan ofrenes religioses però també s'inicien els preparatius per al dia 2 de novembre, quan complimenten a Tots els Morts amb desfilades, visites als cementiris decorats amb flors, ofrenes als seus familiars morts amb begudes, llaminadures, pans i coques al·lusives a la data. Al món és conegut el seu pa de morts i les calaveritas dolces. A Mèxic no és una data trista; sinó de celebració. Un motiu per compartir amb els qui ja no estan físicament al seu costat




Nicaragua: Les persones es prenen molt de debò aquesta data. El Dia dels Morts, es festeja en el cementiri i a la nit passen la nit amb els seus difunts. Aquesta és l'ocasió perfecta, perquè ells vagin al cementiri i dormin al costat de les tombes dels seus familiars.

Gran Bretanya: En aquest país sí que és una celebració gairebé exclusiva dels nens on sobretot se li dóna molta importància al costat gastronòmic, sent tradició menjar dolces com a ulls de vainilla i xocolata, elixir de bruixes, dits de bruixes. Se celebra el London Zombie Walk, una desfilada interessant on desenes de persones disfressades recorren els carrers de la capital.