ANY LITÚRGIC

ANY LITÚRGIC I L’ ADVENT

El calendari litúrgic

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Colors i simbolisme

• BLANC

S'utilitza en temps pascual, temps de nadal, festes del Senyor, de la Verge, dels àngels, i dels sants no màrtirs. És el color del goig pascual, de la llum i de la vida.

Expressa alegria i puresa.

• VERMELL

S'utilitza el diumenge de Rams, el Divendres Sant, Pentecosta, festa dels apòstols i sants màrtirs. Significa el do de l'Esperit Sant que ens fa capaços de testimoniar la pròpia fe encara fins a vessar la sang en el martiri. És el color de la sang i del foc.

• VERD

S'utilitza en el temps ordinari (període que va des del Baptisme del Senyor fins a Quaresma i de Pentecosta a Advent). Expressa la joventut de l'Església, el ressorgir d'una vida nova. S'utilitza en els oficis i Misses del «cicle anual».

• LILA

Indica l'esperança, l'ànsia de trobar a Jesús, l'esperit de penitència; per això s'utilitza a l’advent, quaresma i litúrgia de difunts. És signe de penitència i austeritat.

MENYS USATS:

• DAURAT o PLATEJAT

Subratlla la importància de les grans festes. En els dies més solemnes poden emprar-se ornaments més nobles, encara que no siguin del color del dia

• ROSA

Subratlla el goig per la proximitat del Salvador el Tercer Diumenge d'Advent, i indica una pausa en el rigor penitencial el Quart Diumenge de Quaresma. És símbol d'alegria, però d'una alegria efímera.

• BLAU

Indica les festes marianas, sobre la Inmaculada Concepción.

• NEGRE

Expressió de duel.

Advent

L’Advent és la preparació per a les solemnitats del Nadal i l’Epifania. I en aquesta preparació interior, demana també una preparació externa per tal que visquem millor aquest temps litúrgic. El primer diumenge d'Advent és el primer dia del Nou Any Litúrgic, que aquest any serà el 3 de desembre. Els tres diumenges d'Advent restants seran el 10, 17 i 24 de desembre. La durada d'aquest temps de preparació pot variar de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més propers a la festivitat de Nadal.

Un primer signe és l’austeritat litúrgica: l’Advent no és un temps penitencial com la Quaresma, sinó un temps de preparació i espera joiosa. Per això tenim el color morat dels ornaments, que és un color més apaivagat en contrast al color blanc i clar que tindrem per Nadal. També és bo tenir una decoració més austera a l’església per tal que pel Nadal tot sigui ornamentat. En la litúrgia no cantem el Glòria, que és l’himne dels àngels a Betlem i que cantarem solemnement la nit de Nadal; si bé cantem l’al·leluia.

Un segon signe són els cants d’Advent, que només es canten aquest temps i que és bo tenir-los reservats per a aquest temps, per tal de prendre consciència que estem en l’Advent.

Un tercer signe és la corona d’Advent. Si bé és un costum que ens ha vingut dels països nòrdics d’Europa, ha arrelat molt a casa nostra. Consisteix en una corona de branques verdes, col·locada en un lloc prou visible i digne, i que té enganxades quatre espelmes vistoses, pels quatre diumenges d’Advent. Cada diumenge se n’encén una progressivament fins arribar a les quatre espelmes enceses el diumenge quart d’Advent, precedit d’una pregària o un cant. És un signe que podem fer tant a l’església com a casa.

Un quart signe és el calendari d’Advent, basat en un quadre amb finestretes per a cada dia del mes de desembre, fins al dia 25, que es va obrint i en cada una d’elles es van veient dibuixos de tema nadalenc que donen sentit a la festa. És una bona eina pedagògica per als nens per tal que entrin en la vivència del Nadal. El problema és que hi ha al mercat molts calendaris d’Advent que tenen molt poc a veure amb un calendari cristià. Si és així, més val estalviar-se’l.

Un cinquè signe és la col·lecta pels pobres, per tal d’adonar-nos que la nostra vida cristiana està basada en l’amor fratern que el mateix Jesús ens ha donat. L’Església fa la col·lecta pels pobres tant amb menjar o amb diners mitjançant Càritas.

Finalment, un sisè signe de l’Advent és fer el pessebre dies abans del Nadal, per tal d’ambientar-nos a casa que celebrarem les festes de Nadal i alhora és una molt bona eina catequètica per als nens, tot explicant cada personatge bíblic i explicar també el naixement de Jesús.

QUÈ ÉS EL AMOR

AMOR

Per a mi l'amor és un sentiment d'afecte que tens cap a una persona, un animal i fins i tot cap a una cosa, un sentiment que ens ajuda a fer les coses bé a la nostra vida i a actuar correctament amb les persones que amem. No només ames a la teva parella, l'amor engloba moltes coses. Crec que hi han molts tipus d'amor, pots tenir amor propi i estimar-te molt a tu mateix, o clandestí com passava a Romeo i Julieta, i també filial, i estiamar molta las teus pares o fills.
Dins de tot això també crec que moltes vegades hi ha un concepte molt idealitzat de l'amor com pot ser l'amor vertader, aquell molt propi del romanticisme segons el qual creiem que hi ha un amor molt pur que aspirem a tindre amb la nostra parella.


“El amor verdadero hace milagros, porque él mismo es ya un milagro”.
Amado Nervo.


SIMBOLOGIA
L'amor és representat simbòlicament a través d'un cor o la figura de Cupido amb arc i fletxa. Per exemple, un cor travessat per la fletxa de Cupido simbolitza l'amor romàntic; en canvi, un cor trencat representa el desamor.

LA CASTANYADA i HALLOWEN

La Castanyada

Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari.
Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa.

Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.
La Castanyada i els tots sants són festes que celebrem per confirmar que l'estiu ha finanlitzat. Segons diuen, fa anys, els campaners dels municipis feien tocar les campanes per avisar de que la gent havia de pregar pels seus difunts. Era una feina molt cansada i per això els campaners s’enduien castanyes, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-lesAmb el pas dels segles em agafat això com una tradició
També és la nit dels panellets, aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d’ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.


-Actualment es celebra

 Un dels costums més característics de la festivitat és la castanyada, una trobada originàriament de caràcter familiar per a menjar castanyes torrades i moniatos, productes típics de la tardor. Aquesta pràctica s’ha estès a l’àmbit ciutadà i avui molts ateneus, centres cívics, associacions o escoles organitzen castanyades populars que apleguen molta gent en un ambient festiu.

-Antigament

 Anys enrere la festivitat de Tots Sants havia comptat amb manifestacions de teatre popular, i la peça més representada era Don Juan Tenorio, tant en la versió original com en una altra d’humorística i burlesca.

Halloween 

El mateix nom ja dóna una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de tot els sants).

L'origen d'aquesta festa es troba també en la cultura celta i en la creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).
Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes.

-Actualment es celebra

La festa es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat ("broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

Aquesta és la forma més usual de festejar la festa, encara que en cada país és diferent.

Mèxic: Es celebra com una festa de la vida així com de la mort. Aquesta dura tres dia començant el 31 d'octubre, sobretot amb la participació dels nens amb les seves disfresses. Després l'1ro de novembre, Dia de tots els Sants es fan ofrenes religioses però també s'inicien els preparatius per al dia 2 de novembre, quan complimenten a Tots els Morts amb desfilades, visites als cementiris decorats amb flors, ofrenes als seus familiars morts amb begudes, llaminadures, pans i coques al·lusives a la data. Al món és conegut el seu pa de morts i les calaveritas dolces. A Mèxic no és una data trista; sinó de celebració. Un motiu per compartir amb els qui ja no estan físicament al seu costat




Nicaragua: Les persones es prenen molt de debò aquesta data. El Dia dels Morts, es festeja en el cementiri i a la nit passen la nit amb els seus difunts. Aquesta és l'ocasió perfecta, perquè ells vagin al cementiri i dormin al costat de les tombes dels seus familiars.

Gran Bretanya: En aquest país sí que és una celebració gairebé exclusiva dels nens on sobretot se li dóna molta importància al costat gastronòmic, sent tradició menjar dolces com a ulls de vainilla i xocolata, elixir de bruixes, dits de bruixes. Se celebra el London Zombie Walk, una desfilada interessant on desenes de persones disfressades recorren els carrers de la capital.