Bar Coyote

BAR COYOTE

1. Per quines coses creus que val la pena arriscar-ho tot?

Crec que val la pena arriscar-ho tot per les coses que de veritat t'importen com per exemple el teu treball somiat, la teva família i fins i tot per amor.

2. Qui creus que faria qualsevol cosa per tu?

Sense cap dubte la meva mare, és la que sempre està pendent de mi i es preocupa. 

3. Que penses de la gent que no lluita per aconseguir els seus somnis?

Cadascú fa el que creu convenient per a la seva persona, però crec que aquestes persones haurien de lluitar i no tenir por perquè encar que no ho aconsegueixis, sempre aprendràs coses. 

4. Que creus que se sent quan els teus somnis es fan realitat?

El més probable és que sentis una felicitat immensa i estiguis orgullós/a de tu mateix i a sobre et sentis realitzat.

5. Per què creus que la peli es diu bar coyote? que simbolitza?

Crec que es diu així perquè és on la protagonista comença a sentir-se més feliç i ha tindre menys por als escenaris i a actuar davant d'un públic. Per a mi simbolitza l'esforç i les ganes de superar-se encara que a vegades senti que no es suficient, simbolitza les ganes de lluitar pel que de veritat t'il.lusiona encara que no sempre ha estat un camí.

QUARESMA

Quaresma

Què és?

Es coneix com a Quaresma al període de 40 dies abans de la celebració principal del cristianisme: la Resurrecció de Jesucrist, que es festeja el Diumenge de Pasqua. comença el Dimecres de Cendra i el final és per la vespra del Diumenge de Pasqua o de Resurrecció.

És un període de preparació, purificació, reflexió i conversió espiritual .Es diu que hi ha que guardar dejuni i penitència, tal com ho va fer Jesús en el desert, abans de la seva sortida a la vida pública.

La finalitat és preparar-se espiritualment per rebre a Déu. Durant la Quaresma, els ministres de l'Església catòlica es vesteixen amb robes de color lila per a simbolitzar la tristesa, el dolor, la penitència, el duel i el sacrifici.

El quart diumenge s'usa el color rosa, mentre que el Diumenge de Rams, últim diumenge abans de la Resurrecció, s'usa el color vermell, referit a la Passió del Senyor.

Vella quaresma:

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o una vella catalana. A les mans hi duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.

Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.

Dejuni:

El dejuni consisteix a fer un sol menjar fort al dia. L'abstinència consisteix a no menjar carn. Són dies d'abstinència i dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.

Diumenge de rams:

És el dia en què els cristians commemoren l'entrada de Jesús a Jerusalem i la seva aclamació com a Fill de Déu.

El Diumenge de Rams és l'esdeveniment que marca la fi de la Quaresma i l'inici de la Setmana Santa, temps en què se celebra la passió, crucifixió, mort i resurrecció de Crist.

CARNAVAL

Carnaval

ORIGEN

El terme carnestoltes es va començar a utilitzar en el renaixement per la popularitat del carnestoltes italià, està lligat a la quaresma ja que dóna inici a aquesta. Originalment en aquesta festa es portaven durant tres dies unes masteguessis pel carrer, disfresses i molta música que sona. El Carnestoltes precedeix a la Quaresma, i com s'acosten els quaranta dies de dejuni que s'accentua durant tres dies tot el que la Quaresma prohibeix: bona taula i diversió.

SIMBOLOGIA

Hi ha molts símbols que representen el carnestoltes com la música, la diversió, la festa en diferents països... Les més importants són les disfresses i les màscares.



Disfresses: 
La persona que es disfressa amaga la seva identitat amb llibertat i alhora s'identifica amb la disfressa que representa o porta, també és comuna veure'l en grups que solen anar de diferents personatges d'unes peli, llibre o coses que tinguin en comú.

Màscara:
La màscara, com a element de la disfressa, té l'objectiu d'ocultar-se, ser una altra persona, una altra personalitat. Hi ha llocs en els quals és molt comú utilitzar màscares en carnestoltes, com Venècia, on les màscares són l'element principal de la disfressa i no s'utilitza per a adquirir la personalitat d'una altra persona.


Desfilades:
també són molt comuns els desfiles, on a les ciutats grups de gent surten al carrer disfressada i amb grans carrosses mentre es passegen por tota la ciutat.

San Valentí

SAN VALENTÍ

El Cristianisme s'expandia ràpidament per l'imperi romà durant el segle lll. Va ser llavors quan va començar a aparèixer les figures de tres màrtirs que es deien Valentín. Molta gent afirma que el veritable Valentín de Terni és el vertader.
Era un sacerdot que, malgrat que les autoritats romanes prohibien contreure matrimoni als joves soldats, per considerar que serien millors combatents si no tenien lligams familiars, es dedicava a casar a les parelles en secret segons el ritu catòlic. Quan va ser descobert, Valentín va ser sotmès a martiri i finalment decapitat.

Una última (i poc creïble) versió conta que el sacerdot Valentín va ser capturat i es va enamorar de la filla del seu carceller, a la qual va dedicar una apassionada carta d'amor que signava com “del teu Valentín”, la qual cosa es convertiria en l'origen de la tradició d'enviar les cartes i postals d'amor que intercanvien els enamorats cada 14 de febrer.

Va ser durant el segle XIX quan, als països anglosaxons, va començar la tradició d'intercanviar-se postals amb missatges amorosos en el Dia dels Enamorats. Poc després, al costum de les postals se sumaria la d'obsequiar a la parella amb altres regals com a roses, bombons i joies.

Ja ben entrat el segle XX, el comerç i la publicitat van recollir la figura de Sant Valentín, van encoratjar el seu patronatge sobre els quals estaven tocats per les fletxes de cupido o els que pretenien estar-ho i ho van aprofitar per a convertir el 14 de febrer en una data assenyalada en la qual augmentar les seves vendes.

Festa de l'amor o festa comercial, la veritat és que avui dia el 14 de febrer és una data assenyalada en el calendari de milions de parelles de tot el món. Un dia per a compartir regals (materials o no), per a cuidar especialment de l'estimat. Aquests regals es fan amb la intenció de demostrar l'amor que l'hi tens a la teva parella o persona especial i, en definitiva, un dia per a celebrar l'amor. Per exemple, les roses es regalen per mostrar la bellessa de la persona i l'amor que tens per ell o ella i els bombons solen ser en forma de cor que demostren la dulçor que hi ha a l'amor en general

La meva vida

 Video sobre la meva vida

SIMBOLOGIA DELS REGALS

SIMBOLOGIA DELS REGALS

Va ser Marcel Mauss (1925) el primer que va estudiar en profunditat el procés que tanca el regal, identificant-lo amb l'intercanvi d'obligacions mútues com a element social inherent a la naturalesa humana i fonamentat en l'esquema donar, rebre i retornar. En aquesta mateixa línia però des del punt de vista del màrqueting, autors com Belk (1979) afirmen que el principal valor del regal és simbòlic, desplaçant el valor econòmic i funcional a un segon pla. Tant és així que des de temps inmemorables el regal ha complert una funció comunicativa .
Un regal és alguna cosa que es lliura sense demanar res a canvi. En general, es tracta d'algun objecte que una persona li dóna a una altra amb la intenció de felicitar-la, complimentar-la o homenatjar-la.

Els regals (també coneguts com a presents o obsequis), malgrat ser materials, intenten transmetre un missatge d'amor o respecte. Quan un amic compra un regal per a un altre i li ho lliura el dia del seu aniversari, el seu objectiu és aconseguir que se senti volgut i reconegut. A vegades, de totes maneres, els regals es concedeixen per costum o obligació social, sense que hi hagi un sentiment darrere que els sustenti.

Donar regals és una expressió tan important de l'amor, que transcendeix les barreres culturals.
Segons els protocols ancestrals, la selecció dels regals és gairebé un ritual, ja que implica triar acuradament, amb cor i ment, la qual cosa representarà els desitjos d'amor de qui dóna. Amb el solo fet de tenir en la ment a aquella persona a la qual deseás regalar, des d'aquest instant ja estàs generant una energia forta i poderosa que, al moment de triar l'obsequi, immediatament l'ompliràs de tots aquests pensaments i sentiments que acompanyaran per sempre al present triat.

NADONS

Principalment als nadons se'ls regala coses útils les quals no es puguin fer mal. Se'ls regalen peluixos petits amb els quals puguin "jugar" sense fer-se arraps i sense empassar-se peces petites.
Altres coses útils són xumets i bolquers perquè els pares no hagin de comprar res més néixer el nen. També roba còmoda per al bebè , biberons i banyeres per als pares perquè facilita el treball a l'hora de banyar al bebè. També polseres d'ora amb el nom o petites joies com el forat de les arracades a la majoria de nenes i les arracades

SIMBOLOGIA DEL NADAL

NADAL

Encara que el Nadal simbolitza coses molt diferents per diverses persones. Per algunes és una època de renaixement, on les persones estableixen i  reforcen els seus vincles afectius, un “tornar a començar” que es pot relacionar amb un procés d’avaluació d’assoliments i fracassos. El Nadal, en sí mateix, representa l’amor, la cura i la unió, la reunió de les famílies i l’enfortiment dels vincles afectius. Els personatges propis d’aquesta època, com Santa Claus i els Reis Mags, signifiquen per a molts els pares benefactors que ajuden la gent i impliquen generositat. El Nadal és un símbol de pau , un moment de retrobament, un temps per compartir, per ser més generós, per visitar i estar en família. Però per a moltes persones s’ha convertit en una experiència materialista.

Aquesta celebració no només es pot relacionar amb el cristianisme o catolicisme, ja que s’ha d’entendre com el cicle de la vida, on aquests símbols representen les condicions de l’ésser humà, és a dir, quan tot acaba i tot comença. En aquest cicle es guanyen coses i també se’n perden, l’ésser humà pren consciència que està viu però, de la mateixa manera, pot morir, per tant també es pot veure com a una època de pèrdua.

Per què aquesta data?

El primer d'ells representava el dia més llarg i suposa l'arribada de l'estiu. El solstici d'hivern representaria la nit més llarga i ens introdueix en l'hivern. Doncs bé, si Jesucrist com es diu en Sant Joan 8, 12 és “la Llum del món“, la Llum ha d'arribar al moment de màxima foscor i és per això que la nit del 24 de Desembre li ve com a anell al dit.

Ara bé, el solstici d'hivern és tècnicament el 21-22 de Desembre, llavors per què esperem fins a la nit del 24? Els jueus (a més d'altres pobles) tenien la creença que perquè un fet fos reconegut com a cert havia de mantenir-se en tres ocasions, en est caso dies. Així podem veure en l'Evangeli això de “al tercer dia va ressuscitar” “abans que el gall canti, em negaràs tres vegades “ ( Mt 26,33) i fins al mateix solstici d'estiu (la nit de Sant Joan) se celebra 3 dies després, és a dir el número tres assegura la certesa del fet, per això s'esperen tres dies per confirmar que la Llum ha arribat al món.

*L'estel de Betlem

L'estel de cinc puntes, és senyal d'iniciació, que alguna cosa nou comença. Mes dades sobre la mateixa els trobarà en l'explicació sobre el Pentagrammon El missatge és que amb Jesucrist s'inicia un nou període i això és tan evident que fins al temps es comença a explicar des del seu naixement. De manera que no podia haver-hi un altre estel que aquesta.

*Pare Noel

Pare Noel és un personatge llegendari que, segons la cultura occidental, porta regals als nens per Nadal. Està inspirat en un bisbe cristià d'origen grec anomenat Nicolás que va viure en el segle IV en Anatolia (Turquia). Diu la llegenda que aquest bisbe va alleujar les necessitats d'una família dipositant la seva fortuna en les sabates que es trobaven al costat de la xemeneia. D'aquí la tradició dels regals.








*Arbre de Nadal

El cristianisme va adoptar i va transformar aquests costums pagans davant la impossibilitat d'eradicar-les. Compte la llegenda que en el segle VIII hi havia un roure consagrat a Thor a la regió de Hesse, en el centre d'Alemanya. Cada any, durant el solstici d'hivern, se li oferia un sacrifici. El missioner Bonifacio va talar l'arbre davant la mirada atònita dels vilatans i, després de llegir l'Evangeli, els va oferir un avet, un arbre de pau que "representa la vida eterna perquè les seves fulles sempre estan verds" i perquè la seva copa "assenyala al cel".

A partir d'això es van començar a talar avets durant el Nadal i per algun estrany motiu es van penjar dels sostres de forma invertida. Es conta que el teòleg Martín Luter va posar unes veles sobre les branques d'un arbre de Nadal perquè centellejaven com les estrelles en la nit hivernal.