CARNAVAL

Carnaval

ORIGEN

El terme carnestoltes es va començar a utilitzar en el renaixement per la popularitat del carnestoltes italià, està lligat a la quaresma ja que dóna inici a aquesta. Originalment en aquesta festa es portaven durant tres dies unes masteguessis pel carrer, disfresses i molta música que sona. El Carnestoltes precedeix a la Quaresma, i com s'acosten els quaranta dies de dejuni que s'accentua durant tres dies tot el que la Quaresma prohibeix: bona taula i diversió.

SIMBOLOGIA

Hi ha molts símbols que representen el carnestoltes com la música, la diversió, la festa en diferents països... Les més importants són les disfresses i les màscares.



Disfresses: 
La persona que es disfressa amaga la seva identitat amb llibertat i alhora s'identifica amb la disfressa que representa o porta, també és comuna veure'l en grups que solen anar de diferents personatges d'unes peli, llibre o coses que tinguin en comú.

Màscara:
La màscara, com a element de la disfressa, té l'objectiu d'ocultar-se, ser una altra persona, una altra personalitat. Hi ha llocs en els quals és molt comú utilitzar màscares en carnestoltes, com Venècia, on les màscares són l'element principal de la disfressa i no s'utilitza per a adquirir la personalitat d'una altra persona.


Desfilades:
també són molt comuns els desfiles, on a les ciutats grups de gent surten al carrer disfressada i amb grans carrosses mentre es passegen por tota la ciutat.

San Valentí

SAN VALENTÍ

El Cristianisme s'expandia ràpidament per l'imperi romà durant el segle lll. Va ser llavors quan va començar a aparèixer les figures de tres màrtirs que es deien Valentín. Molta gent afirma que el veritable Valentín de Terni és el vertader.
Era un sacerdot que, malgrat que les autoritats romanes prohibien contreure matrimoni als joves soldats, per considerar que serien millors combatents si no tenien lligams familiars, es dedicava a casar a les parelles en secret segons el ritu catòlic. Quan va ser descobert, Valentín va ser sotmès a martiri i finalment decapitat.

Una última (i poc creïble) versió conta que el sacerdot Valentín va ser capturat i es va enamorar de la filla del seu carceller, a la qual va dedicar una apassionada carta d'amor que signava com “del teu Valentín”, la qual cosa es convertiria en l'origen de la tradició d'enviar les cartes i postals d'amor que intercanvien els enamorats cada 14 de febrer.

Va ser durant el segle XIX quan, als països anglosaxons, va començar la tradició d'intercanviar-se postals amb missatges amorosos en el Dia dels Enamorats. Poc després, al costum de les postals se sumaria la d'obsequiar a la parella amb altres regals com a roses, bombons i joies.

Ja ben entrat el segle XX, el comerç i la publicitat van recollir la figura de Sant Valentín, van encoratjar el seu patronatge sobre els quals estaven tocats per les fletxes de cupido o els que pretenien estar-ho i ho van aprofitar per a convertir el 14 de febrer en una data assenyalada en la qual augmentar les seves vendes.

Festa de l'amor o festa comercial, la veritat és que avui dia el 14 de febrer és una data assenyalada en el calendari de milions de parelles de tot el món. Un dia per a compartir regals (materials o no), per a cuidar especialment de l'estimat. Aquests regals es fan amb la intenció de demostrar l'amor que l'hi tens a la teva parella o persona especial i, en definitiva, un dia per a celebrar l'amor. Per exemple, les roses es regalen per mostrar la bellessa de la persona i l'amor que tens per ell o ella i els bombons solen ser en forma de cor que demostren la dulçor que hi ha a l'amor en general

La meva vida

 Video sobre la meva vida